Data d'enviament: 25/07/2022

 

Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2014-2020.

"Ecosistema d’Innovació per a les ciutats cuidadores"

 

Els PECT són projectes d’innovació i especialització intel·ligent territorial cofinançats pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que responen a la voluntat d’organitzar i aglutinar els diferents elements determinants del desenvolupament econòmic d’un territori de forma alineada amb l’Estratègia europea de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3) i la corresponent estratègia catalana RIS3CAT.

 

El PECT Mataró-Maresme “Ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, té l’objectiu de desenvolupar i implementar en el territori nous models i solucions innovadores enfocades a l’acompanyament de l’envelliment actiu i a l’atenció de persones en situació de fragilitat o dependència. Per aconseguir-ho, realitza processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre els agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.

 

El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Mataró, participat activament per la Fundació TecnoCampus, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació El Maresme, i compta amb el suport del Consorci Sanitari del Maresme i de la Fundació TIC Salut Social.

 



ÍNDEX:
Tòpic del mes: L´oci i la millora de la qualitat de vida en la població adulta  |  Editorial: article del mes  |  TIC  |  Simulació entorns reals  |  Dietes i hàbits saludables  |  Sociosanitari

 

Juny 2022

Tòpic del mes: L´oci i la millora de la qualitat de vida en la població adulta
space

L'oci cobra una rellevància especial després de la jubilació, moment a partir del qual les persones abandonen l'activitat laboral obligatòria disposant, així, de més temps per poder dedicar-se a altres tasques que els aportin més satisfacció i benestar; per això, les activitats de lleure solen constituir una estratègia d'adaptació a la vellesa (Nimrod 2007).


Diverses investigacions han posat de manifest que el lleure és un determinant important per a la millora de la qualitat de vida a causa dels beneficis que reporta la pràctica de les mateixes en edats avançades i perquè constitueix una important font de benestar (Lloyd et al. 2002).


La relació entre la qualitat de la vida i l'oci s'ha posat de manifest en diversos estudis empírics i ha posat de manifest els enormes beneficis de la pràctica d'activitats de lleure en la vellesa; aquests beneficis són especialment rellevants per millorar les condicions físiques i mentals de les persones grans, així com per millorar les seves condicions de vida i augmentar la seva satisfacció general amb la vida. Aquelles persones que diuen fer més activitats de lleure tenen una millor percepció de la seva salut, millor capacitat funcional i menor nivell de depressió; d’altra banda, les persones que diuen tenir dificultats per caminar, per a la cura personal i per a la realització de les activitats diàries, es veuen limitades en la seva pràctica d'oci i es classifiquen principalment en el grup definit pel desenvolupament de l'oci més passiu.


Una altra conclusió és que el tipus i la freqüència de les activitats de lleure estan molt relacionades amb factors individuals, familiars i socials. Variables com l’edat, el sexe, l’educació o tenir males relacions socials, patiments mentals o limitacions físiques, mostren una correlació amb el desenvolupament de menys activitats de lleure (Leisure activities and quality of life among old people in the region of Madrid, Raúl Lardiés-Bosque et Al. 2013).


En els darrers anys, l’aparició del concepte dels efectes de l’oci en la millora de la qualitat de vida de la població adulta en publicacions arreu del món ha sigut estable, amb un creixement notable en el nombre de publicacions des de 2019



Figura 1. Aparició en publicacions dels efectes dels l’oci en la millora de la qualitat de vida de la població adulta (2010-2022). Font: Linknovate.


A partir de les dades de la literatura científica respecte als beneficis que l'oci aporta a la gent gran, se sap que la pràctica d'activitats recreatives: optimitza els nivells de benestar subjectiu, disminueix els sentiments de solitud, millora l'estat d'ànim i la motivació interna, incrementa la capacitat de fer front a situacions d'estrès, augmenta l'autoeficàcia social percebuda, millora les habilitats comunicatives i potència la percepció sensorial entre altres beneficis que ajuden a millorar la qualitat de vida de la població adulta.


L'oci i el lleure es confirmen com una de les dimensions més importants de la qualitat de vida de la gent gran, definida i avaluada per ells mateixos, juntament amb altres com la salut, la xarxa familiar i social i els recursos econòmics. Aquesta situació indica la transcendència que les activitats de lleure tenen a la vida de la gent gran, a més de tractar-se d'activitats que generen molta satisfacció a aquests col·lectius.


La jubilació i l'envelliment actiu són dos conceptes que no van plegats. No obstant això, i de cara al futur, és previsible que les activitats que facin els grans en la seva jubilació variïn a mesura que es vagin incorporant cohorts de persones amb més nivell educatiu, i amb més nivell econòmic, amb desitjos de viure l'etapa de la jubilació activament i no només com un descans després de la feina.


Ampliant l’anàlisi de publicacions presentada en el gràfic anterior, també es veu com les publicacions actuals dels efectes de l’oci en la millora de la qualitat de vida de la població adulta estan elaborades principalment per pimes:



Figura 2. Aparició en publicacions dels efectes dels l’oci en la millora de la qualitat de vida de la població adulta per tipus d’organització (2010-2022). Font: Linknovate.

Editorial: article del mes
space
Una perspectiva multidisciplinar es esencial en la atención a las personas con discapacidad intelectual y problemas de salud mental
El Simposio "Nuevos retos en discapacidad intelectual y problemas de salud mental: abordajes psicoterapéuticos y farmacológicos", coorganizado por el Parc Sanitari Sant Joan de Déu y la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, reunió a más de 250 personas para reflexionar sobre cómo la atención biopsicosocial es clave para mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad intelectual y problemas de salud mental. Uno de los puntos claves fue la definición del modelo de abordaje de la discapacidad intelectual y la salud mental que se lleva a cabo en el Parc Sanitari SJD, que han presentado la doctora Neus Elias, psiquiatra infantil y juvenil del Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, y el Dr. Carlos Peña, Psiquiatra, neurólogo y adjunto en la Unidad de Hospitalización en Salud Mental y Discapacidad Intelectual (UHEDI) de la Red de Salud Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Los dos profesionales destacaron como pilares del modelo: el acompañamiento integral a la persona desde todos los ámbitos de la vida (sanitario, educativo, social, judicial...), el diagnóstico biopsicosocial para una atención multidisciplinaria, asegurar la continuidad asistencial desde la niñez a la adultez y una clara apuesta por la investigación y la docencia para hacer crecer el modelo. Durante la mañana, se mostraron diferentes iniciativas como un protocolo de evaluación de urgencias psiquiátricas de personas con discapacidad intelectual y problemas de salud mental, que pone de relieve la importancia de la comunicación, la escucha activa y un entorno que tenga en cuenta las fragilidades del momento para evitar la polifarmàcia y rehuir del efecto eclipsador. También se presentó un plan de apoyo conductual positivo en primera persona para una intervención pactada y acordada con la persona atendida, la familia y el entorno que le apoya. Así mismo, se ha mostrado un estudio que concluye que valorar el desarrollo emocional en la discapacidad intelectual facilita un diagnóstico, evaluación y tratamiento más precisos de la persona.
 
Veure'n més

TIC
space
 
image3
A Bluetooth tracking device to aid the search for older people with dementia who get lost 
Getting lost can affect caregivers and families of older people with dementia – now, a Bluetooth tracking device can assist the search for their loved ones.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
VR tool to improve quality of life in aged care
A toolkit to help aged care providers integrate virtual reality into the lives of residents has been launched, following a QUT Design Lab-led trial conducted in facilities in Queensland and Victoria.
 
Veure'n més
 
Simulació entorns reals
space
 
image3
Lack of diversity in gut microbiome may increase the risk of heart failure 
The gut microbiome is a delicately balanced community of trillions of bacteria, viruses, fungi and protozoa that live in our gastrointestinal tracts and outnumbers all the other cells in our bodies put together.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
A biomarker that can diagnose Parkinson's disease
Researchers have successfully developed a biomarker that will enable Parkinson's disease to be rapidly and inexpensively diagnosed from blood serum samples.
 
Veure'n més
 
Dietes i hàbits saludables
space
 
image3
La falta de vitamina D provoca demencia 
La demencia es una de las principales causas de discapacidad y dependencia entre las personas mayores de todo el mundo, y afecta al pensamiento y al comportamiento a medida que se envejece. Pero, ¿y si se pudiera frenar esta enfermedad degenerativa en seco?
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
About 3 grams a day of omega-3 fatty acids may lower blood pressure, more research needed
While there is some evidence that consuming omega-3 fatty acids in food or dietary supplements may reduce the risk of high blood pressure, the optimal amount to consume for this benefit is unclear.
 
Veure'n més
 
Sociosanitari
space
 
image3
These 7 simple habits could halve your risk of dementia 
More than 55 million people live with dementia, and it is one of the biggest causes of death and disability worldwide.Research shows a healthy lifestyle can cut the chances of getting dementia, even for people whose genes put them at increased risk.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
La inteligencia artificial revela variaciones en la anatomía cerebral de personas con autismo
Comprender la heterogeneidad del cerebro de las personas con trastorno del espectro autista (TEA) podría ser fundamental para mejorar su calidad de vida, ya que posibilitaría diagnósticos específicos e intervenciones conductuales más dirigidas.
 
Veure'n més
 
space